· L’estudi fet per FEM Vallès posa de manifest que Barcelona disposa d’un entorn comparable al del País Basc i el desaprofita totalment en la seva consideració metropolitana
La Catalunya industrial manté des de fa anys un cert complex i enveja sana amb el potencial industrial del País Basc. En particular, de la seva cultura industrial, que comporta formació professional, innovació, arrelament al territori, dinàmica social -per exemple, en cooperatives-, activitats punteres, etc. Comparant el País Basc amb Catalunya, el territori català és en proporció tres vegades majors en població i economia, però Catalunya només és 2,5 vegades la seva indústria.
Manel Larrosa, membre de FEM Vallès (associació que vol potenciar la importància econòmica del Vallès Oriental i Occidental), ha realitzat un estudi de comparació entre la zona del Vallès -entés com la suma del Vallès Oriental i el Vallès Occidental– i la zona del País Basc.
El Vallès supera a Biscaia
No obstant això, si comparem dades del Vallès i Biscaia trobem paral·lelismes en volum de població, total del valor brut afegit (VAB) i d’aquests per habitant.
Font: Idescat i INE
Més en detall, al Vallès superem Biscaia en nombre d’ocupats industrials i en la seva proporció dins l’economia, en VAB per ocupat industrial i en pes industrial en el conjunt econòmic. Aquestes dades ens configuren un panorama positiu. S’ha de tenir en consideració que Biscaia és la màxima concentració industrial del País Basc, per damunt de Guipúscoa i Àlaba. Alguna dada concreta, com el fet de disposar de més VAB per ocupat industrial ens indicaria que potser no anem tan endarrerits en la cursa.
Biscaia supera al Vallès
No obstant el panorama anterior, Biscaia supera al Vallès en ordres més importants. La institucionalitat del Vallès és zero comparada amb la biscaïna: una diputació foral, que pot fer política de formació, d’ajut a la transferència tecnològica, que mana sobre les infraestructures i que no assoleix cap dèficit fiscal. Si al Vallès la qualitat de vida és inferior de la que gaudeixen els ciutadans bascos seria per aquest factor fiscal i de manca d’autogovern, no pas per incapacitat de producció de riquesa.
Si al Vallès la qualitat de vida és inferior de la que gaudeixen els ciutadans bascos seria per aquest factor fiscal i de manca d’autogovern, no pas per incapacitat de producció de riquesa.
De tot plegat se’n deriva que Catalunya sigui “moderadament innovadora”, respecte el País Basc, que és “fortament innovador” segons la Comissió Europea, categories aplicables respectivament al Vallès i a Biscaia. Aquestes dades ens diuen, però, que més autogovern, a Catalunya i al Vallès, permetrien assolir el diferencial. Hi ha, per tant, una possible política pública que ens faria més sòlidament industrials. El reconeixent polític del Vallès com a part de Catalunya, sigui com a regió o com a vegueria, és compatible amb la regió metropolitana de Barcelona. Fins i tot seria un pas previ necessari, perquè serem metròpoli en tant que valuosos i específics, no com a simple perifèria de polígons, d’una capital global com és Barcelona i que, en la seva dinàmica, avui per avui menysté el fet productiu de la seva rodalia.
Si el Vallès és com Biscaia, en el mateix ordre de magnitud es pot comprovar que el Baix Llobregat és com Guipúscoa i el Maresme, no gaire diferent d’Àlaba. Llavors, Barcelona disposa d’un entorn comparable al del País Basc i el desaprofita totalment en la seva consideració metropolitana. Obstinada a ser “ciutat global” de turisme i serveis, ignora el potencial productiu del seu entorn, car, per exemple, l’Àrea Metropolitana (AMB) prescindeix totalment de l’àmbit de Martorell, del Maresme i la major part del Vallès perquè és clar que el fet productiu no forma part del seu ideari.
