· Quart article de “Desmuntant mites” empresarials

“Desmuntant mites” és una nova sèrie d’articles que anirem publicant setmanalment a les xarxes socials i aquí, a la pàgina web de la Unió Empresarial, sobre alguns dels mites empresarials més comuns entre la societat d’avui dia.

Aquest mite emprenedor ens explica que des de ben petits que la nostra societat mediterrània ens ensenya que fracassar és dolent. A l’escola si el vostre fill/a suspèn un examen, se’l renyarà perquè no ha aprovat, o els companys se’n riuran per no haver superat aquesta prova. És clar que l’èxit ens fa feliços, però de l’èxit no s’aprèn. Per posar un exemple pràctic, als Estats Units, a l’hora de buscar feina, les empreses no valoren tant el fet que tinguis un grau universitari o un màster. Ells diuen que valoren més qualitats com l’emprenedoria; no importa quantes vegades has fracassat en obrir un negoci, el que importa és l’experiència que has après de cada un d’ells.

El fracàs és el gran mestre que ensenya a superar tots els problemes des de l’experiència, la saviesa i la paciència. Tot i això, hi ha maneres i maneres d’afrontar el fracàs. Pots rendir-te fàcilment, o pots persistir davant l’adversitat; pots enfadar-te o frustar-te, o ser capaç d’aixecar-te i seguir endevant. La conclusió que s’ha d’extreure és que en totes les situacions de la vida pots guanyar o aprendre, però mai es pot perdre. Per tant, és completament fals que el fracàs ha de ser considerat com una cosa “dolenta“.

“Moneyball”

Podem veure un clar exemple de gestió del fracàs a la pel·lícula “Moneyball“. És una història basada en fets reals, on es visualitza la història d’un exjugador de beisbol dels Estats Units: Billy Beane. Ell era un gran jugador fins que va fracassar, des de llavors mai més es va poder aixecar i ser el gran jugador que tots veien en ell. Què va aprendre? Doncs quinze anys més tard va utilitzar la seva experiència per poder desenvolupar el paper de General Manager del A’s d’Oakland -equip de la Major League Baseball-. Gràcies als seus coneixements de l’esport, va aplicar un mètode estadístic a l’hora de fitxar nous jugadors. Ningú creia en aquest mètode menys ell i el seu ajudant. Al final, l’equip aconsegueix competir i lluitar entre els millors equips, tot i tenir el pressupost més baix de tota la lliga.