La Unió Empresarial Intersectorial (UEI) va ser creada l’any 1978 amb l’objectiu d’agrupar les Unions Patronals i Gremis d’àmbit sectorial de la comarca. Avui, continua sent una agrupació de diferents entitats que tenen una finalitat comuna: la representativitat institucional de l’empresari. La UEI representa actualment 16 gremis i associacions d’àmbit geogràfic i sectorial divers.
L’any 2001 la Unió Empresarial, fruit de la seva evolució i consolidació com a federació, va ampliar el seu marc d’actuació passant a denominar-se Unió Empresarial Intersectorial-Cercle d’Empresaris, UEI-CERCLEM. Avui parlem amb Pep Garcia, que acaba de ser escollit president de l’entitat.
Acaba d’estrenar el càrrec de president. Quins són els objectius principals que es planteja per al seu mandat?
Tot i que acabi d’estrenar el càrrec de president, conec bé l’entitat perquè he estat membre de la Junta Directiva des de 2020. La nostra organització té una base molt sòlida i un equip jove, compromès i innovador, que destaca per la qualitat i la proximitat del servei, la informació i l’acompanyament que ofereix als nostres associats. Aquest esperit de servei està a l’essència dels valors de la UEI i el continuarem reforçant en aquest mandat.
En aquesta nova etapa de la Unió Empresarial-Cercle d’Empresaris, continuarem impulsant la construcció d’un projecte patronal sòlid, que defensi la competitivitat del nostre teixit empresarial i el benestar de la nostra societat. Així mateix, seguirem col·laborant estretament amb tots els agents econòmics i socials del territori per generar sinèrgies.
Treballarem també per millorar la imatge i el reconeixement dels empresaris a la nostra societat. En el futur proper, caldrà donar resposta a grans reptes econòmics i socials, així com mediambientals. En aquest context, els empresaris hem de ser reconeguts socialment com actors decisius i imprescindibles per construir les solucions efectives a aquests reptes.
Volem una UEI compromesa amb les empreses associades i amb el territori que ens acull. Una associació transparent i cohesionada, que acompanyi l’empresariat i que aprofiti la força de la unió per a defensar els seus interessos amb una sola veu. Ja som un referent, però encara ho hem de ser més, per la qual cosa volem contribuir al desenvolupament de la nostra comarca en els aspectes estratègics claus de futur.
Un dels principals objectius que m’he fixat en aquest mandat és fomentar la participació dels nostres empresaris i gremis a l’hora de definir el pla estratègic de la institució. És per això que el mes d’abril començarem una sèrie de reunions per endegar l’elaboració d’un nou pla estratègic de la UEI que hem anomenat “UEI: horitzó 2030”. Aquest procés serà una gran oportunitat per compartir el model de futur de la patronal. Així mateix, volem consensuar amb els nostres associats, gremis i altres entitats les línies estratègiques bàsiques sobre les que concentrarem els nostres esforços els propers anys. També volem escoltar de primera mà el que els associats esperen de la nostra organització.
Els darrers anys, des de la UEI hem impulsat la creació d’una associació anomenada LYNE Group que, tal i com defineixen els seus membres, és “una comunitat de joves inconformistes on compartim inquietuds, ens donem suport i fem créixer les nostres carreres i projectes professionals”. Posar en contacte el talent jove amb les empreses del territori serà un altre dels objectius del meu mandat. El talent és i serà un element clau per la competitivitat de les empreses i del país. Les organitzacions empresarials necessitem atraure emprenedors, empresaris i talent jove. Des de la UEI, recolzarem les iniciatives emprenedores innovadores que aportin valor al territori i innovació al nostre teixit empresarial.
En un món global, tecnològic, interconnectat, complex i, sovint, imprevisible, on els canvis es succeeixen exponencialment, les empreses ens veiem obligades a preveure i avançar-nos als canvis i a les noves tendències per seguir mantenint la nostra competitivitat. En aquest entorn, la creativitat orientada a la innovació i a la disrupció serà un element essencial. Per això, vull crear un grup de treball d’innovació que fomenti i impulsi la innovació imprescindible. Els empresaris, com la pròpia societat, ens enfrontem a uns reptes nous i extraordinaris. Sostenibilitat, canvi del model energètic, digitalització, canvi tecnològic, … La innovació serà l’eina fonamental per enfrontar-nos als nous escenaris.
L’empresariat hem de ser un exemple per la societat. Sovint critiquem als polítics el seu partidisme i la falta de visió de país, per això és molt important proposar una visió conjunta sobre els aspectes econòmics i socials essencials. Des de la visió d’una entitat empresarial territorial com és la UEI podem fer una aportació molt propera de la realitat econòmica i social. Aposto per un model on les grans empreses i les pimes col·laborin i no es vegin com rivals. Les grans empreses han de jugar un paper de motor, de tracció dels grans canvis competitius necessaris. A la vegada, les pimes són també imprescindibles perquè aporten la flexibilitat, la creació de valor i la innovació necessària. Iniciem una nova etapa on la col·laboració, la cooperació, la cocreació i la competència han d’inspirar les nostres accions.
Temes com la digitalització, la transició del model energètic, la responsabilitat social corporativa, la tecnologia, també són molt importants per les nostres empreses, per la qual cosa la UEI estarà sempre recolzant-les en aquests àmbits.
Com a patronal, també hem de posar en valor i comunicar bé a la societat un nou model de capitalisme més conscient i inclusiu, un capitalisme modern on les empreses, més enllà de generar beneficis, hem d’aportar valor i un impacte positiu als nostres treballadors, als nostres clients, a les comunitats locals, al medi ambient i a la societat en general. Com deia abans, cal treballar per millorar la imatge que la societat té dels empresaris i de les empreses. Les empreses i els empresaris creem valor i riquesa, som agents econòmics però també som agents socials. La política social més efectiva és crear llocs de treball de qualitat i ben retribuïts. Hem de ser capaços de comunicar de manera més eficaç, per la qual cosa, millorar la comunicació també serà un dels objectius importants de la UEI.
Després de dos anys complicats, com està la salut de les empreses del territori?
Els darrers anys han estat molt complicats per les nostres empreses. La pandèmia va castigar fortament molts sectors i molts negocis. La pandèmia va comportar trencaments en la cadena de subministrament, encariment dels flets marítims i un encariment progressiu de les matèries primeres i d’alguns productes industrials. També va comportar l’escassetat de certs components, com els semiconductors, que ha penalitzat fortament a algunes indústries.
La posterior guerra d’Ucraïna iniciada al febrer de l’any passat va comportar un encariment mai vist abans de l’energia, especialment gas i electricitat, que va penalitzar fortament les indústries més intensives en l’ús de l’energia. Moltes d’aquestes indústries no han pogut repercutir en els seus marges l’increment de costos energètics i d’altres components, per la qual cosa la seva estructura financera se n’ha ressentit.
Així mateix, es va disparar la inflació a xifres que no es veien en els darrers 40 anys. Aquesta inflació ha comportat una reacció contundent del Banc Central Europeu apujant significativament els tipus d’interès, la qual cosa ha encarit molt els costos de finançament de les nostres empreses i ha tingut un impacte negatiu en les expectatives de creixement. El BCE ha pujat els tipus d’interès al mes de març fins el 3,5%, enviant el missatge clar i contundent que el que més els preocupa és combatre la inflació. Pel que sembla, el finançament es continuarà encarint en el futur proper.
D’altra banda, tot i que molts pronosticaven un ensorrament de l’economia després de l’estiu de 2022 i, posteriorment, a inicis del 2023, la fortalesa del sistema productiu i la resiliència dels empresaris i els treballadors està fent que les expectatives de creixement pel 2023 hagin millorat una mica.
Com és sabut, el Vallès Oriental és una comarca fortament industrial. La indústria representa més d’un 35% de l’activitat econòmica de la comarca, mentre que al conjunt de Catalunya va representar el 20,3% al 2021. Les indústries manufactureres també tenen el pes més alt en els llocs de treball al Vallès Oriental, amb un 31,8% de l’ocupació. La segona activitat comarcal amb major proporció d’assalariats és el comerç a l’engròs i al detall, que representa un 19,8%.
Comptar amb un sector industrial ben dimensionat, sòlid i tecnològicament avançat garanteix un marc econòmic sòlid i competitiu de l’economia, innovació i generació estable de llocs de treball de qualitat. Una indústria ben diversificada confereix més estabilitat a un territori davant les fluctuacions de l’economia. Per això hem de recolzar fortament la nostra indústria des de tots els àmbits possibles i facilitar la reindustrialització del territori.
No obstant, no hem d’oblidar els altres sectors importants de la nostra economia. La comarca també és forta en altres sectors, com el comerç i els serveis. La nostra comarca té una base econòmica forta i diversificada i, tot i que hem patit les conseqüències de la pandèmia i els efectes econòmics adversos de la guerra d’Ucraïna, tinc plena confiança en la fortalesa del teixit empresarial vallesà i en la solidesa de la nostra indústria i de la nostra oferta de serveis, per la qual soc optimista de cara al futur.
Quines són les principals preocupacions i necessitats de les empreses del Vallès?
Per una banda, l’encariment dels preus de l’energia estan castigant sensiblement els marges d’algunes indústries. D’altra banda, sembla que el preu de les matèries primeres comença a moderar-se, però caldrà estar atent a l’evolució. Així mateix caldrà seguir amb atenció les cadenes de subministrament d’alguns productes essencials per determinades indústries.
Farem bé si, en el futur, recolzem la creació de la indústria estratègica necessària al país, per no tornar a patir la falta de productes essencials que es va fer palesa durant la pandèmia.
Un altre repte que estem encarant les empreses en un entorn fortament inflacionista com l’actual, és la negociació dels convenis pel que fa als salaris. En la mesura del possible, cal lligar els augments de sous a la productivitat, si bé és cert que la pèrdua de poder adquisitiu representa també un problema important per a moltes economies familiars. Com sempre, hem de ser capaços de trobar l’equilibri just entre economia i aspectes socials.
La pujada dels costos de finançament per les empreses causada per l’increment de tipus impulsada pel BCE és un altra amenaça per les nostres empreses. Cal demanar als bancs que no restringeixin el crèdit i que continuïn finançant els projectes empresarials viables i innovadors per seguir assegurant el creixement econòmic.
Un altre tema que ens preocupa als empresaris, no solament del Vallès Oriental sinó de tot el país, és la càrrega fiscal que suportem. El sistema fiscal és un element clau de competitivitat d’un territori a l’hora de captar talent i noves inversions. No és una bona política gravar excessivament les rendes altes i els beneficis empresarials i més quan els territoris veïns tenen propostes fiscals més beneficioses en aquest sentit.
Un altre dels temes que ens ocupa és el la dificultat que tenen moltes empreses a l’hora de trobar personal tècnic qualificat i atraure i retenir el talent necessari.
Com deia abans, temes com la digitalització, la transició del model energètic, la responsabilitat social corporativa, el canvi tecnològic, també plantegen reptes molt important per les nostres empreses.
Pel que fa a les infraestructures, el Vallès Oriental és una comarca castigada per la manca d’inversions. Aquesta manca d’inversions té un impacte negatiu en la competitivitat del territori i en el benestar dels nostres ciutadans. Els col·lapses diaris a la C-17 a les hores punta són ben coneguts.
Si sumem complicitats amb el Vallès Occidental, som un dels territoris més competitius del país i amb excel·lents condicions per a la producció de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia. Els dos vallesos tenim una posició privilegiada per la nostra situació geogràfica i per la diversificació de la nostra activitat empresarial. Un punt que juga en contra del nostre potencial econòmic és el conegut dèficit de connexions efectives entre les dues comarques. És per això que, des de la UEI defensarem les inversions en infraestructures imprescindibles per potenciar la competitivitat econòmica del territori i el benestar dels seus ciutadans. En aquest sentit, un dels projectes importants és la ronda del Vallès.
Millorar i construir les infraestructures necessàries ha de ser compatible amb el respecte del territori i dels espais naturals protegits. Hem de procurar que el traçat de les infraestructures tingui el menor impacte mediambiental possible i sigui coherent amb la protecció dels espais rurals. Però no ens podem oposar al progrés i al futur, el món no s’atura i nosaltres no ens podem aturar.
Les mancances d’inversions als serveis de rodalies també son notables i conegudes. És obvi que, qualsevol model de mobilitat modern, eficient i sostenible, ha de començar per una xarxa de transport públic de qualitat. Des de la UEI seguirem exigint les inversions estratègiques imprescindibles i les execucions urgents i efectives de les mateixes.
En quin punt es troba actualment el Pla Director del Circuit de Barcelona-Catalunya?
El Pla Director Urbanístic del Circuit de Catalunya (PDU) està aturat des de 2016, data en que va ser aprovat per la Generalitat. El PDU contempla el desenvolupament urbanístic de 74,71 ha. de sol en diversos polígons adjacents al municipis de Granollers, Montmeló i Parets. Segons diferents estudis, ens aquests espais es podrien instal·lar més de 150 empreses industrials, comercials, tecnològiques, educatives, recreatives, esportives i hoteleres. Aquestes noves activitats podrien suposar un impacte de més del 3,5% del PIB del Vallès Oriental, uns mil milions d’euros. També podria representar la creació d’uns 6.000 lloc de treballs de qualitat, xifra que significaria un augment de l’ocupació de més del 3% a la comarca.
Altres circuits del món, com el de Silverstone, ja han plantejat actuacions similars per ampliar les possibilitats de l’equipament i augmentar la seva rendibilitat econòmica i el seu impacte positiu al territori.
Cal recordar que el Circuit de Catalunya té una situació estratègica privilegiada. Està ubicat a 32km. de Barcelona, a 45 km. de l’aeroport, i a 35 minuts del Port de Barcelona.
Els sectors que tindrien més possibilitats d’ubicar-se en aquests nous espais disponibles al voltant del circuit serien la indústria del motor, la mobilitat sostenible, la tecnologia i les activitats recreatives i esportives. Això suposaria una reindustrialització efectiva del territori amb una orientació cap a indústries tecnològiques netes, sostenibles i de futur.
El PDU del Circuit de Catalunya ha de ser un dels objectius principals del pla estratègic de desenvolupament de la comarca, per la qual cosa cal buscar la complicitat dels Ajuntament afectats, del Consell Comarcal, així com de les conselleries de Territori i Empresa de la Generalitat.
La manca de personal qualificat per a diferents sectors professionals suposa un problema per a les empreses de la UEI-CERCLEM?
La manca de personal qualificat és un problema per les nostres empreses en molts àmbits d’activitat.
Després de la pandèmia hi ha hagut canvis significatius en el comportament del mercat laboral. Les empreses necessitem atraure i retenir talent i, sovint, no trobem el talent necessari. Cada cop és més complicat trobar i atraure el talent, sobretot per les petites i mitjanes empreses.
Moltes indústries es queixen també de que el model de Formació Professional no coordina les ofertes formatives amb les necessitats reals de les empreses, per la qual cosa no poden cobrir les seves demandes de personal tècnic qualificat. No hem estat capaços de desenvolupar un sistema efectiu de formació dual, que ha estat una de les bases competitives de grans economies industrials europees. Les empreses hem de tenir més protagonisme a l’hora de formar el treballadors tècnics. Aquest és un problema recurrent del qual en venim parlant fa dècades.
En l’escenari actual de canvis tecnològics i competitius accelerats i profunds, les empreses hem de jugar un paper molt més actiu en el món de la formació del talent. Començant per orientar l’oferta de formació segons les necessitats reals de la demanda. També hem de participar activament en el disseny i continguts dels plans d’estudis. En els plans de formació, caldria donar més importància a les habilitats toves. Les empreses necessitem persones flexibles, amb capacitat de treballar en equip, que comuniquin bé. Persones creatives, amb pensament crític, capaces de solucionar problemes complexos. La tecnologia és un element competitiu clau, però també ho és el talent. Sense talent no hi ha creativitat, ni innovació ni disrupció.
Creieu que els fons Next Generation són una oportunitat per al teixit empresarial del territori?
D’acord amb mandat de la Unió Europea, els fons NextGenerationEU s’han d’aplicar en activitats productives orientades a crear avantatges competitius, creixement econòmic sostenible i ocupació de qualitat. Els projectes finançats per aquests fons haurien de tenir una naturalesa transformadora per adaptar l’economia al nou paradigma. Els fons Next Generation representen una oportunitat única per finançar projectes estratègics que transformin les cadenes de valor del teixit productiu, que modernitzin l’economia i millorin la competitivitat.
Aquests fons s’havien d’aplicar bàsicament a la transició digital, a la transició cap a una economia més verda i ecològica i a la formació de treballadors i estudiants per adaptar-se a les noves demandes de les empreses.
No obstant això, aquest fons, tal com venim denunciant reiteradament les patronals, estan arribant tard i de forma insuficient a les empreses del territori, especialment a les pimes. Problemes com l’excessiva burocràcia, la lentitud en redactar els concursos dels projectes, la falta de capacitat de l’administració per gestionar aquesta gran quantitat de recursos i l’exigent marc normatiu que exigeixen les administracions, fan que l’impacte d’aquests fons sigui molt més petit del que caldria esperar.
Els fons Next Generation són una oportunitat real per transformar el sistema productiu i adaptar-lo a les noves exigències competitives. Cal exigir a les administracions molta més rapidesa i eficàcia a l’hora de seleccionar projectes, assignar-los i fer que aquests fons arribin, efectivament, a les empreses, especialment a les pimes.
