· Ramón Praderas parla sobre lideratges i com la pandèmia ha canviat completament la percepció de la jornada laboral

Una de les qualitats més demandades pels departaments de Recursos Humans (RRHH) de les empreses són el positivisme i l’optimisme. És cert que la Covid-19 s’ha emportat a gent estimada per davant, però si apliquem aquests paràmetres del que parlen les persones de RRHH, si rebusquem en tota aquesta foscor podem trobar una petita escletxa de llum. Els líders són aquelles persones que de cada problema en treuen noves oportunitats, i per això és importantíssim tenir clar com han de ser els líders empresarials post-Covid-19.

Ramón Praderas, mentor de projectes a l’organització Netmentora i exdirector general del Circuit de Barcelona-Catalunya, ens parla d’aquests lideratges i de com ha canviat el paradigma empresarial a causa del coronavirus. En línies generals, ell creu que avui dia ja no es pot parlar d’un sol líder, sinó que el concepte s’ha ampliat a molts líders dins d’una mateixa estructura empresarial.

Context empresarial actual

Pregunta (P): Quina creus que és la situació actual de la majoria de les empreses al en aquest tram final de la pandèmia?

Resposta (R): És complicada. Les empreses no han tingut ajudes econòmiques suficients per fer front a aquesta situació. Tot i això, de vegades els diners poden ajudar, però no ho són tot. Aquí hi ha un factor humà psicològic que és molt més greu del que ens pensem. Ha hagut d’aparèixer una pandèmia per adonar-nos que és primordial cuidar la salut mental de les persones; tenir una psicòloga a l’empresa s’ha convertit en una necessitat. Al cap i a la fi, per treure el rendiment més gran de cada persona necessites conèixer-la a fons i saber quins problemes té -en tots els àmbits de la seva vida- i com pot solucionar-los.

P: Quina creus que pot ser la solució per poder generar més recursos en temps de crisi?

R: La diversificació i la globalització han de ser els eixos sobre els quals reconstruir les empreses. Fins ara les start-ups o les petites i mitjanes empreses estaven conceptuades i centrades en un sol sector. Els empresaris han d’entendre que s’han de globalitzar. Globals vol dir que han de veure el món com a mercat, han de tractar el seu proveïdor com si fos un soci, etc. També és cert que aquesta situació ha agafat per sorpresa als líders empresarials, per això no han pogut reaccionar ràpidament.

Nou paradigma laboral

P: Com creus que les empreses s’han adaptat a les noves mesures, laboralment parlant, com pot ser el teletreball?

R: Aquestes mesures haurien d’haver arribat abans. La qüestió és que els empresaris tenien por que quan un treballa a casa igual no fa les hores suficients o igual no treballa de la mateixa manera. Cada feina és diferent i depenent de cada una és més o menys factible aplicar aquestes noves mesures com el teletreball. En un món informatitzat com el d’avui dia, és estrany veure a tantes famílies que no tenen els recursos suficients: molts no tenen impressora, no tenen un ordinador, etc. Per tant, si les empreses no faciliten aquests recursos perquè la gent pugui treballar des de casa és complicat. Tot i això, la base d’aquest nou paradigma és la confiança bidireccional; empresa-treballador i treballador-empresa.

P: Com t’imagines la jornada laboral del futur?

R: Estic convençut que al futur ens espera un model híbrid que alterni el treball presencial i teletreball. D’aquí sorgeixen altres qüestions com l’eficiència de la jornada laboral de 8 hores, la productivitat dels treballadors, etc. Per posar un exemple, a mi que m’agrada el futbol m’he fixat últimament en un detall; els partits de futbol tenen una duració de 90 minuts, però el temps efectiu de joc són 50-55 minuts. Això passa igual en el món laboral. Si tots ens sincerem quant a la productivitat laboral i controlem amb un rellotge el temps efectiu que passem treballant, surt una mitjana de 5h aproximadament. I doncs, per què n’hem d’estar 8h a l’oficina?

Els lideratges post-Covid-19

P: Com definiries a un líder?

R: Parlar dels líders d’avui dia o parlar dels líders d’abans és diferent. El concepte de líder està relacionat amb aquell que va al capdavant. En una empresa és el que normalment “tira del carro”. Què ha passat amb la pandèmia? Aquest lideratge s’ha hagut de diversificar, ja sigui en l’àmbit empresarial, familiar, etc. Ara estem en el moment de treballar molt què li ha representat en el líder quan se li ha canviat la situació en la qual ha de treballar, en definitiva la capacitat d’adaptació.

P: Creus que els líders empresarials han perdut credibilitat durant aquesta crisi sanitària?

R: Tot depèn del tipus de lideratge que s’utilitzi o com l’ha afectat la situació al líder. En qualsevol projecte hi ha d’haver persones que estiguin al capdavant. A vegades no fa falta que estiguis a davant de tot, i és que si tens un bon equip has de saber empènyer-lo i motivar-lo per obtenir bons resultats. També és cert que hi ha líders que han estat tocats perquè se’ls hi ha plantejat contextos que no s’esperaven que arribessin tan aviat. La situació ha canviat radicalment en qüestió de dos anys. El bon líder empresarial és aquell que es regenera i s’actualitza constantment per poder fer front a qualsevol situació. Per tant, si algú ha perdut aquesta credibilitat en un moment donat, jo crec que tornaran a sortir persones i projectes amb gent que empenyi cap endavant.

El líder del futur per Ramón Praderas

  1. Empatia. Empatia amb la gent que està amb tu. Saber què pensa la gent i com pots acostar-te a ells. Saber que el treballador està format per diferents estructures (laboral, mental, socioafectiva, etc.) i l’harmonia entre aquestes farà que una persona pugui donar el seu 100%.
  2. Noves tecnologies. Actualitzar-se constantment per poder estar al dia i poder veure que hi ha feines que faran les màquines i s’ha de reconvertir aquelles persones que ara fan aquests processos de fabricació, que a poc a poc s’aniran robotitzant.
  3. Comunicació. És fonamental. Donarem importància a la comunicació interna però també a la mundial, i quan dic comunicació no és només estar present a les xarxes socials, em refereixo a aconseguir establir sinergies entre els equips de treball.
  4. Ser positiu. Totes les idees que el teu equip et transmeti tenen alguna cosa bona que podrem adaptar i agafar per projectes o productes que estem fent o podem fer. Saber escoltar és primordial.
  5. Adaptabilitat. Tenir la capacitat per reinventar-se i poder adaptar-se a qualsevol problema que pugui aparèixer.
  6. Transparència. A vegades els empresaris tendeixen a no ensenyar els números i això ha de canviar. L’economia circular fa que qualsevol treballador, al nivell que sigui, pugui saber quins són els números de la companyia.