És habitual que els directius promocionin per ser els seus comandaments intermedis (CI) o bé a persones que ja són veteranes treballant a l’empresa o bé a persones que destaquen tècnicament en el seu lloc de treball.
Aquestes persones comencen a desenvolupar un càrrec en què és fonamental la gestió de persones, un dels aspectes més difícils en l’àmbit professional i per al qual sovint no tenen les habilitats ni les capacitats necessàries per obtenir bons resultats.
A més, els nous CI passen a ser persones clau dins l’engranatge de l’empresa fent de receptors de les instruccions de la Direcció i de transmissors a la base operativa, alhora que reben la pressió descendent per part dels seus subordinats, i ascendent, per part dels seus superiors jeràrquics.
Aquesta situació és una de les causes més habituals de generació d’estrès en aquest col·lectiu de CI, que sovint pot tenir impactes negatius per a ells mateixos i per als seus entorns professionals i personals.
